Casa 1627

Sobre les runes del Mas Geli, un antic mas empordanès, del qual només es conservaven dues façanes amb contraforts i un parell d’espais amb voltes de pedra, s’aixeca aquesta nova casa, que reinterpreta valors de l’arquitectura vernacular sense renunciar a la contemporaneïtat de la proposta.
El projecte pretén ser coherent amb el context, cercant la integració del nou mas en l’excepcional paisatge del Baix Empordà, un continu d’espais agrícoles amb la presència distant (però constant) de masies ancestrals perfectament situats al paisatge.

La morfologia del mas original determina tant la tipologia estructural (murs i sostres massius), com l’organització espacial (seqüència de sales estructurals) de la nova casa, que adopta una retícula ortogonal de sales successives configurades per parets de càrrega, molt gruixudes de formigó ciclòpic, i voltes estructurals, preexistents de pedra  o noves de formigó.

La nova coberta, de teula, suportada per una estructura de fusta vista a l’interior, recupera l’altura original de l’edificació i les dues vessants, contínues de nord a sud, que dibuixen un volum senzill a dues aigües.
A l’exterior, es consoliden i es rehabiliten les dues façanes de pedra que han perdurat gairebé íntegres, a nord i a est, respectant-ne els valors (material, composició, etc.), i s’hi afegeixen noves obertures. A destacar el finestrals de la galeria a la primera planta amb vistes a les Illes Medes. Al sud i a l’oest, la preexistència és menor i el volum es completa amb noves parets de formigó ciclòpic repicat, que inclouen les pedres de la runa del mas original.

A l’interior, la cuina és l’espai més emblemàtic i característic de la casa. Una gran sala (100m2) situada a l’extrem sud-oest, de doble alçada, amb vistes a ponent, cap al vinya, i oberta al jardí i a la bassa a sud. Un espai polivalent capaç d’allotjar múltiples esdeveniments al voltant de la gastronomia (grans àpats familiars i d’amics, tasts privats de vins de la finca, etc.), o simplement d’acollir l’activitat comuna del dia a dia familiar.

Adossat a la cuina, un gran porxo en forma de L s’incorpora a la casa. El porxo fa explícit l’arrelament de la vida del mas al terreny proper (trepitjar) i al territori llunyà (mirar). A ponent, lliga la casa amb les vinyes, amb Pals de teló de fons. A sud, controla el sol i estén la cuina, i les seves activitats, cap al jardí assolellat i la bassa.

Dues seqüències espacials, que es creuen a la cuina, sintetitzen tots els valors del projecte: la primera, de sud a nord, creua: la bassa, el jardí assolellat, el porxo, la cuina, dues sales, la nova obertura entre contraforts i, finalment, rere arbres i vinyes i aiguamolls, el Montgrí. La segona successió, d’est a oest, comença deixant enrere les Medes -i el Mediterrani- i encarant la façana principal del mas original, l’antiga porta d’entrada, el rebedor, la cuina, el porxo, encarat a la excepcional posta de sol.

Els murs de formigó, abocats en estrats de 25 cm i alleugerits amb arlita (que els confereix capacitat aïllant) no només aporten atributs estructurals i estètics a la casa, sinó que també hi aporten comportament tèrmic: inèrcia. Inèrcia que, juntament amb obertures minimitzades i la massivitat predominant davant dels pocs buits, configura una eina climàtica gairebé autosuficient, hereva de la tradició dels masos ancestrals.

Aquest comportament passiu es complementa amb un sistema de terra radiant (geotèrmia) i, a l’estiu, amb una aportació extra d’aire (refredat en el seu pas per la cambra del forjat sanitari) que s’aboca a les estances més caloroses sota coberta del primer pis.