Casa 1721

Es tracta d’un projecte de casa unifamiliar entre mitgeres que ens va proposar un amic de Granollers. Ens va demanar una casa que havia d’admetre fins a quatre situacions familiars diferents; estant sol a casa, amb la seva parella o en diferents combinacions amb els fills de tots dos.

La parcel·la, ocupada per una casa de planta baixa entre mitgeres en el moment d’iniciar el projecte, va de carrer a carrer en sentit est-oest, la façana oest mira a un carrer principal del poble i és per tant l’àmbit natural d’accés, deixant el costat Est com a accés rodat que podia aprofitar una antiga construcció com a pàrquing. L’aplicació de la normativa urbanística permet un volum de mitgera a mitgera (4,80m) alineat amb el carrer. Planta baixa, tres plantes pis (14,60m d’alçada) i 14m de profunditat des de la façana del carrer. Tot i disposar d’un magnífic pati a l’interior de l’illa, una de les edificacions veïnes, la que ocupa la mitgera Sud, esgota l’alçada reguladora i, en ser una finca tester de l’illa, tapa pràcticament tota la longitud del pati obstaculitzant la llum del sol durant gran part del dia. La reduïda altura de la construcció existent al solar respecte al veí Sud i el seu volum disconforme van ser les raons principals per les quals es va decidir no aprofitar aquesta construcció.

A partir de les condicions descrites, vam decidir fer una casa que utilitzés tota l’alçada disponible per aconseguir captació solar “per sobre” del veí construint així el volum màxim possible encara que sense completar tota la superfície construïda admesa. Això es tradueix en una secció dividida en dues parts molt diferenciades; en primer lloc una sala vertical altíssima amb captació solar zenital sense ombra del veí, i a continuació una torre de planta baixa i tres plantes pis que acullen una única habitació a cada nivell.

La sala vertical, en aconseguir llum i captació per la coberta, es tanca completament a la façana Oest, evitant els problemes d’aquesta orientació, especialment a l’estiu i tancant la casa al soroll i la indiscreció del carrer principal d’accés. L’espai resultant és d’una naturalesa excepcional a causa de les dimensions, té capacitat captadora i unes característiques molt singulars que el converteixen en una sala per acollir tot allò no programat.

El següent episodi és la torre d’habitacions, en planta baixa i contigua a la sala acollirà menjador i cuina, la de planta primera serà l’habitació del propietari, la següent serà per a la filla, la quarta i última serà per a convidats. Aquesta configuració permet ocupar completament les plantes de la casa en funció del nombre d’usuaris, sense tenir sensació d’habitacions buides. Si una planta no s’ocupa, l’habitant no ho percep. Com que té una única peça per planta, aquesta pot tenir ventilació creuada i dues fonts de llum natural provinents del jardí i de la sala d’accés. Per facilitar aquest efecte de llum i ventilació, l’escala perd la tradicional crugia estructural que separa les sales de carrer de les sales interiors i es dilueix al voltant de la columna d’habitacions modificant a cada planta la posició. Així, pujant a planta primera no veiem que hi ha una planta segona i així successivament. La franja que ocupa l’escala es complementa amb la resta del programa complementari a les habitacions: banys, emmagatzematge de roba, llit, zona d’aigua…

L’estratègia material-estructural es tradueix en forma d’estructura ceràmica per a l’envolupant -mitgeres, façanes i espai captador- i estructura de fusta (panells CLT) per al programa domèstic i servidor. La primera ens aporta la inèrcia i la ventilació necessària per al bon funcionament climàtic de l’edifici comportant-se com un espai adiabàtic. La segona genera un confort basat en l’aïllament i la gestió de l’aire. Aquesta dualitat material es percep tant des de l’espai polivalent com des del domèstic gràcies a unes obertures que permeten el pas i les vistes entre ells.

La normativa permet construir una edificació auxiliar que en aquest cas s’aprofita com a extensió de la planta baixa. Es col·loca un porxo estratègicament per diferenciar dos espais exteriors amb caràcter diferents: un pati-terrassa i un jardí.