Casa 712

La casa era per a una parella jove sense fills, amb unes demandes programàtiques inicials prou convencionals (garatge, tres habitacions, estudi, etc…). La parcel·la, triangular i d’uns 400 m2, formava part d’una promoció de sòl protegit per a autopromotors de l’Incasòl i estava subjecta a uns calendaris fixats per al desenvolupament de la casa. El procés projectual es va basar en una reducció continua de les demandes dels clients, i de nosaltres mateixos, per tal de disminuir el preu final de la casa sense deixar de reconèixer les especificitats de la parella, del solar i del context (geogràfic i econòmic). Durant aquest procés de renuncies el cost es va reduir un 65%.

La primera decisió va ser no fer cap gest respecte al solar, vàrem renunciar a concentrar espai exterior en alguna de les façanes, ja que aquesta estratègia passava necessàriament per un habitatge de dues plantes, i enteníem que per tal d’assolir els objectius constructius i econòmics calia només planta baixa… aquesta renuncia volumètrica implicava una renuncia programàtica: no hi hauria garatge, no hi hauria vestíbul i no hi hauria més que un bany.

Vàrem assumir la geometria triangular del solar i vàrem establir una distribució sistemàtica a partir de dos tipus d’espais bàsics equivalents, que només es qualificaven en funció de la seva orientació i relació amb l’exterior: tres espais de  8 a 10 m2 i tres de 15 a 18 m2. Tots ells en façana al voltant d’un espai central triangular no programat però amb una superfície suficient per poder assumir usos no previstos (magatzem, menjador d’estiu, estudi, bicis)

La voluntat de treballar amb un sistema econòmic de murs de càrrega, que treballessin a compressió pura, es va concretar amb una tecnologia a l’abast de qualsevol paleta tradicional i “de poble”, evitant qualsevol sistema constructiu que no estigués a l’abast d’un sol interlocutor. A pesar del control pressupostari, a l’hora de demanar finançament, els clients es varen trobar amb la negativa dels bancs a finançar els 250.000 euros previstos inicialment, a partir d’aquí es va iniciar un procés de revisió, simplificació de les tecnologies i eliminació implacable dels revestiments i acabats prescindibles, la qual cosa va permetre, comptant amb l’aprovació del paleta, ajustar el pressupost fins als 120.000 € finals.

La casa es va construir amb un mur de doble fulla de maó calat amb cambra, amb el mur estructural a l’interior per tal d’evitar ponts tèrmics. Aquest mur, de maó calat col·locat per a quedar vist, juntament amb els altres murs de càrrega interiors, arrencava sobre un forjat sanitari sobredimensionat, per tal de permetre un paviment de formigó que es va completar abans d’iniciar la construcció de les parets, ocultant juntes i evitant les dificultats d’aplicació que implica un paviment de formigó a posteriori. La fulla exterior del tancament, la façana, es realitzà amb el mateix maó calat vist però girat, amb els forats a la vista, configurant una façana ventilada amb una cambra que drena les aigües molt fàcilment per geometria. El forjat de coberta va deixar biguetes i revoltons vistos i estrictament recolzats en els murs de càrrega per a evitar la transmissió de moments a l’estructura mural. La coberta es va protegir amb el material reciclat obtingut dels residus ceràmics generats per la mateixa obra. Pel que fa a les obertures, només els espais moblats com a habitació (dues peces) es van tancar amb fusteries superposades (no encaixades) a les parets de càrrega.

Totes les instal·lacions verticals d’electricitat i de dades es deixà vista, ocultant les horitzontals en el formigó de pendents de la coberta. Finalment es va pintar tota la fàbrica ceràmica interior de color blanc.

A l’exterior, per tal d’anivellar i aplanar lleugerament el terreny, es va utilitzar un sistema de murs de terra armada i amb les mateixes barres d’acer corrugat es va realitzar una tanca molt lleugera que servirà de suport per a la vegetació.