Centre cívic Cristalleries Planell 1015

Equipament públic destinat a allotjar un centre de formació d’adults, una seu del consorci de normalització lingüística i un hotel d’entitats en una parcel·la triangular del districte de les Corts. Dues de les tres cares del solar queden definides per la façana protegida de l’antiga cristalleria Planell que es va establir al carrer Anglesola l’any 1913.

L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació complerta del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial Sud, el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari alhora que aporta un coixí tèrmic i acústic respecte l’entorn. Aquest pati llarg i estret format per la façana patrimonial i la nova façana estructural, es reprodueix al vèrtex Nord com a sistema de relació amb l’exterior dels usos administratius de l’edifici tot esgotant la geometria triangular.

La secció de l’edifici explica el seu comportament: el control i la gestió de l’aire en condicions naturals. A l’hivern cal controlar les pèrdues per renovació, amortitzar l’alta càrrega interna acumulada en la inèrcia d’una estructura murària i captar l’aire net des del pati que actua com a recuperador natural. A l’estiu es tracta de dissipar movent el màxim volum d’aire possible i capturar l’aire des dels patis vegetats i ombrívols. Els motors del moviment d’aquest aire seran estrictament naturals a partir de l’ús de xemeneies solars i barrets amb efecte venturi. La ventilació creuada entre patis queda descartada pel programa i per evitar conflictes acústics, per tant l’edifici dota a cada franja d’espais d’ús d’una llarga interrupció estructural per on l’aire circularà en vertical “estirat” per la potència del sol en les xemeneies, que alhora dotaran l’edifici d’una silueta i una materialitat transparent i característica.

El volum resultant respon a l’estricta geometria triangular del solar, per la seva potència i per la seva funció urbana. La seva materialitat ceràmica respon a la voluntat de posar en valor la façana patrimonial integrant-la i no singularitzant-la, usant-la i no sacralitzant-la, per tant posem pràcticament en el mateix pla allò nou i allò vell amb materials i tècniques similars i assumint en els dos casos obligacions de tancament de captació, de ventilació de cambres i patis. La materialitat es composa per raons estructurals i es complementa; per tal de millorar les condicions de llum dels patis i dotar la façana d’un material vinculat a la memòria de la cristalleria Planell, hem introduït el bloc de vidre massís com a part del tancament murari que permet introduir llum al pati nord i captació al pati sud.

La principal estratègia per a l’eficiència energètica de l’edifici és la de reducció de la demanda a través de l’optimització de la llum natural, ventilació natural i  inèrcia, però per assolir els nivells de confort normatius és necessari assumir l’ús de sistemes de producció de calor i fred altament eficients (geotèrmia). Aquest mínim consum energètic (l’edifici té un consum màxim de 30 KW., una tercera part del consum d’un edifici de referència) s’ha d’equilibrar amb un percentatge de producció per tal d’assumir la responsabilitat dels equipament municipals per arribar al “nearly zero”.

L’equipament genera energia elèctrica amb plaques solars flexibles integrades en les xemeneies solars. La capa absorbent de la xemeneia solar és una lamina negra que ha d’adquirir altes temperatures per tal de produir el moviment de l’aire. Es van realitzar proves durant la construcció per tal de confirmar que les plaques solars FV. mantenien la temperatura exigida en les simulacions de la capa absorbent, per tant en les orientacions més optimes de les xemeneies, es van instal·lar 12 m2 de plaques (3 KWp) que, sense reduir la potencia de la xemeneia, produeixen electricitat d’autoconsum.

Les dues eines bàsiques de confort climàtic de l’edifici són l’aprofitament i activació de la inèrcia (estructura portant) i el moviment de l’aire. No existeix condicionament artificial de l’aire, però si que cal moure’l de forma controlada i intencionada; al hivern s’ha de moure poc per amortitzar les altes càrregues internes degudes al ús docent  (en base a sensors de CO2), a l’estiu s’ha de moure per temperatura i en quantitat suficient per a treure la càrrega interna i evitar sobreescalfaments.

L’eina que mou aquest aire és un motor natural que actua alhora com a coberta de l’edifici. Consisteix en quatre  xemeneies solars que generen, gràcies a la seva matèria i geometria, tres sistemes naturals de ventilació: L’efecte xemeneia produït per la diferència d’alçada amb els espais interiors,  l’efecte venturi produït pels barrets de remat que garanteixen ventilació nocturna i per últim, l’efecte hivernacle produït per la superposició d’una superfície transparent (etfe) sobre una superfície negra. Les temperatures a les que arriba el sistema son molt més altes a l’estiu (necessàries per a moure 16.000 m3/h) que al hivern. La geometria piramidal de les xemeneies respon al moviment del sol al llarg del dia en època estival.