Rehabilitació i ampliació escola 906

L’escola està inserida en ple teixit urbà del Centre de Sabadell en una cantonada on dos edificis, alineats a carrer, configuren un gran pati amb un poliesportiu soterrat a l’interior de l’illa. El projecte només intervé en l’edifici més antic (1959), que allotja les aules dels més petits, i en uns pocs espais exteriors.

Estratègies

L’estratègia fonamental de la proposta és esgotar tot el potencial de l’edificació existent, tant a nivell de superfície construïda com a nivell d’espais utilitzables.
Les principals intervencions són: una rehabilitació interior integral; una petita ampliació, de 240m2 afegits als 1.200 existents, amb una nova façana a sud, al pati; també l’habilitació de dos nous espais de joc exteriors, al terrat del propi edifici i a la coberta de l’accés al poliesportiu soterrat;  i, finalment, un nou porxo a l’entrada.

Rehabilitació

L’edifici original no té cap valor patrimonial objectiu però sí cert valor material com a infraestructura preexistent. També hi reconeixem un doble valor sentimental, ‘carismàtic’ pel fet de ser l’edifici més antic de l’Escola i ‘atmosfèric’ per la pàtina que el pas del temps ha anat conferint a la matèria (murs de ceràmica manual amb junta molt enfonsada, sostres originalment ocults de biguetes de formigó i voltes ceràmiques, etcètera).
Ens interessa aquesta matèria preexistent com a element constructiu amb ànima, i ens fixem com a objectiu central de la intervenció, tant a l’interior com a la façana preexistent a carrer, treure partit i potenciar la relació –i la tensió- entre les parts antigues i els nous afegits (imprescindibles).

Ampliació

La intervenció més costosa del projecte, no prevista en les bases del concurs (2.009) i gràcies a la qual vàrem guanyar, és l’ampliació de l’edifici, justificada per la mancança de superfície de les aules a la crugia que dóna al carrer. Paradoxalment però, l’ampliació la fem a l’altra façana, la de l’interior d’illa –evidentment no podem créixer cap al carrer-, passant dels 15,5 metres de fondària edificada a 18,5.
A planta baixa ampliem les aules infantils que donen al pati passant-les de 35 a 50m2, mantenint el passadís al lloc original. Per contra, a les plantes pis ampliem les que donen al carrer, desplaçant el passadís a l’altra costat de la paret de càrrega central, propiciant una de les accions materialment més contundents i singulars de la intervenció: la obertura del nou passadís travessant  els murs de 30cm que separaven originalment les aules.

Estructura

Per l’ampliació afegim una estructura (paràsita) metàl·lica, recolzada als pilars d’acer de la façana preexistent –d’una primera petita ampliació dels 70s- i als nous pilars al límit del pati, que aprofiten un mur de contenció del soterrani com a fonament.

Façana sud

Històricament aquesta façana sempre ha tingut greus problemes d’insolació, generant un altíssim desconfort a les aules durant tot l’any.
Proposem un sistema passiu de lames fixes de xapa perforada que regulen la incidència dels raigs solars –només entra el 20% de radiació anual concentrada als mesos de més fred- i permeten una bona ventilació de les aules que hi donen.
La façana té un gruix total de 80cm i incorpora una cambra d’aire intermèdia d’uns 50cm permanentment ventilada, que actua de coixí tèrmic a la vegada que ofereix un prestatge exterior a cada finestra, on els alumnes poden plantar i cuidar plantes…
Les lames metàl·liques, resistents per suportar les pilotades habituals als patis d’escola, es recolzen cada dos metres a uns grans muntants de fusta laminada de pi Douglas –espècie molt resistent a la intempèrie-, generant una composició d’ordre vertical que contrasta amb els ordres horitzontals dominants a les altres dues façanes que donen al pati.

Façana nord

A la façana del carrer, que aïllem tèrmicament, la intervenció és mínima però imprescindible: mantenim l’obra vista i la composició existent, que juntament amb les voltes i revoltons dels sostres interiors, són quasi el darrer vestigi explícit de l’edifici original; no toquem les fusteries blanques –ni originals ni boniques, però que estan en prou bon estat- i, per requeriments funcionals interiors, despleguem diverses accions puntuals que plantegen una relació de contrast amb la preexistència: sis noves finestres de fulles basculants que faciliten la ventilació creuada amb la façana sud, i diversos elements (tapiats, badalot, etc.) de bloc de formigó vist.

Nous espais exteriors

La meitat sud de la coberta té un terrat inaccessible que reconvertim en un nou espai exterior d’esbarjo –amb magnífiques vistes a la ciutat-, reforçant-ne el forjat i afegint un nou tram a l’escala existent –que preservem quasi integrament en les plantes inferiors-.
També guanyem un altre pati, pels nens més petits de l’escola, substituint 250m2 de vidre de la gran claraboia que cobreix l’escalinata d’accés al poliesportiu soterrat, per un nou forjat col·laborant recolzat en les bigues preexistents; i aprofitem el sostre de formigó de l’àmbit de l’ascensor (40m2) per fer-hi un sorral i una grada pels nens.
Per últim, modifiquem les circulacions per accedir a l’escola, obrint portes o tapiant-les i construint un nou porxo (més alt) contigu al preexistent, que potencia i significa  l’entrada de l’escola i esdevé un nou punt central comú que actua com a ròtula del centre, donant accés cobert als quatre elements principals que integren el complex escolar: l’edifici d’ensenyament secundari, el pati central, el poliesportiu soterrat i l’edifici d’educació infantil i primària.