Gimnàs 704

L’ajuntament de Barbera del Vallès ens va encarregar el disseny d’un gimnàs amb vestidors i una pista poliesportiva exterior per al centre d’educació infantil “El Bosc” situat en un polígon industrial de la ciutat.
Vàrem partir dels següents supòsits: Situar el gimnàs aïllat de l’edifici d’aularis existent per a evitar molèsties al funcionament de l’escola durant la construcció, fer una construcció amb sistemes prefabricats per tal de reduir el temps d’execució, utilitzar sistemes prefabricats o industrialitzats lleugers per a reduir el pes de l’edifici en un solar on les condicions de resistència del terreny eren molt dubtoses (l’escola es situa sobre una antiga riera reomplerta amb materials de resistència i cohesió molt dolentes), utilitzar materials de baixa energia incorporada i per últim, incorporar al disseny sistemes climàtics passius per a reduir el consum energètic al llarg de la vida útil de l’edifici.

El programa de l’encàrrec queda definit pel  model de “gimnàs-sala polivalent” per a escoles primàries del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. L’edifici és el més estret i llarg possible, dins els marges que ofereix la normativa, per tal de fer cabre el conjunt de gimnàs-pista dins l’esplanada que ocupa la pista poliesportiva existent. Aquest emplaçament estalvia qualsevol adaptació topogràfica per a la nova construcció.

El nou volum és contigu a la rampa d’accés principal a l’escola, evitant que l’edifici projecti la seva ombra sobre la pista poliesportiva exterior. La coberta es resol amb una pendent paral·lela a la rampa per tal de resoldre la impermeabilitat de l’edifici per geometria, una solució més coherent a una construcció basada en sistemes lleugers. Les comunicacions entre les diverses parts del programa es resolen a través d’un porxo orientat a Sud.

La recerca d’un sistema estructural industrialitzat, lleuger i amb un material de baixa energia incorporada ens va dirigir a l’ús de la fusta com a material bàsic de l’estructura i el tancament interior de l’edifici.
La capacitat del panell microlaminat LVL tipus Kerto, ha permès dissenyar una estructura d’una lògica similar al “Ballon-frame”, on el mateix material (Kerto) s’utilitza com a element lineal lleugers per a constituir els pòrtics  (separats cada 1,20 mt. i amb 10 mt. de llum) i alhora s’usa en el seu format de panell per a revestir-ne les cares interiors, verticals i de coberta, per tal d’estabilitzar l’estructura front les empentes horitzontals. Els sistemes de tall de control numèric varen permetre un alt grau de precisió i prefabricació, tant dels elements del pòrtic com del revestiment estabilitzador. El revestiment interior amb panell de fusta microlaminat LVL tipus Kerto, assumeix tres funcions, arriostrar l’estructura, garantir el nivell de protecció al foc dels pòrtics i comportar-se com a aïllament tèrmic.

La pell exterior de l’edifici es resol amb panells de policarbonat multicel·lular tipus 343 de “gallina” sobre un enrastrellat d’omegues galvanitzades collades directament als pòrtics. Aquesta solució és pràcticament continua a totes les façanes excepte en l’àmbit del porxo  de circulació. Aquesta pell transparent protegeix la fusta alhora que permet visualitzar-la.

A l’orientació sud la pell de policarbonat transparent uneix, a la seva impermeabilitat, la capacitat de generar un efecte hivernacle que permetrà escalfar la sala a l’hivern fent-hi circular, de forma controlada, l’aire sobreescalfat de la cambra de façana. Una plantació de vinya verge de fulla caduca unida al tancament de la cambra respecte la sala permetrà de controlar l’efecte hivernacle a l’estiu. A la façana Nord el policarbonat actua com a lluerna per a il·luminar amb llum natural regular els diferents espais de l’edifici.

Les exigències de l’ajuntament, front els possibles actes de vandalisme, així com la necessitat de fer créixer una planta trepadora en la façana Sud i Est, s’han resolt amb la incorporació d’una reixa de simple torsió que embolica el revestiment de policarbonat. L’edifici es percep de formes diverses l’usuari, des de la rampa d’accés apareix quasi com un mur, o una silueta, només de nit s’adverteix la seva autèntica condició d’edifici. Quan podem girar la cantonada, i tenir una perspectiva més generosa, advertim el seu volum real, la forma d’accedir-hi i la complexitat dels materials que el conformen en successives capes.