Centre cívic Lleialtat Santsenca 1214

TRES PUNTS DE PARTIDA

Entendre el valor de la història de l’edifici de la Lleialtat Santsenca (1928),  una antiga cooperativa obrera del barri de Sants, a Barcelona. Conèixer amb precisió l’estat  (físic) de l’edifici per tal d’aprofitar tot el que sigui aprofitable. I ser extremadament sensibles a tot el procés col·laboratiu que van engegar les entitats del barri amb l’objectiu de recuperar la Lleialtat (2009).

QUATRE OBJECTIUS

Aprofitar. Intentar (re)aprofitar tot el que pugui ser útil de l’edificació original, enderrocant prèviament tots allò no reutilitzable –treballar sobre una preexistència és una oportunitat tant de recuperació física d’uns espais malmesos com de recuperació històrica d’un edifici significatiu pel barri.

Intervenir. Traçar una estratègia d’intervenció definint aquelles accions imprescindibles, siguin de caire més conservacionista o de caire més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d’ús de tots els espais de l’edifici.

Contextualitzar. Afectar positivament l’entorn, establint un diàleg interessant i intens –i tens, si cal- amb el context.

Sostenibilitat. Treballar polièdricament una proposta ambientalment sostenible, tant respecte al treball amb la preexistència com en totes les noves intervencions.

L’ESTRATÈGIA

Tres cossos. L’edifici té tres cossos estructurals diferenciables: el cos principal, amb façana als carrers Olzinelles i Altafulla, que alberga les dues sales principals (antiga botiga a planta baixa i sala d’actes al primer pis); el cos central, amb accés des del carrer Altafulla; i el cos interior, sense accés a carrer, que geomètricament forma una L amb els altres cossos.

Enderroc. En primer lloc plantegem enderrocar tots els elements que no es poden aprofitar deixant pràcticament només façanes, mitgeres i alguns elements estructurals.

Accessos. Mantenim l’accés principal pel carrer Olzinelles i el secundari, sobretot per càrrega i descàrrega i sortida d’emergència, al carrer Altafulla.

ATRI. Excepte en les dues sales principals, que donen a carrer, detectem grans mancances de salubritat en totes les peces, i una molt mala connexió entre elles. Per això proposem un gran buidat longitudinal que travessa tot l’edifici, unint inequívocament els tres cossos estructurals i, de fet, totes les sales, tant les existents com les noves, mitjançant un recorregut gradual que s’inicia amb les peces més públiques prop del carrer i acaba amb les més privatives al fons de la parcel·la. El buidat consisteix en l’enderroc total de la crugia arran de la mitgera del carrer Olzinelles, per a convertir-la en una sort de carrer interior la continuïtat del qual, en el segon cos estructural, s’assoleix maximitzant el pati de llums existent. Finalment, al darrer cos estructural, un triple espai contigu al buidat dels dos cossos previs culmina la seqüència. La successió de buidats configura un atri que, mitjançant l’aparició de ‘noves’ façanes contraposades a les mitgeres originals –amb rastres físics de tota la història de l’edifici-, aporta llum i ventilació a totes les sales i esdevé un excel·lent vertebrador de les circulacions horitzontals i verticals, aportant un nou potencial d’ús per a programes imprevistos.

La ‘bastida’. A l’Atri, un element destaca per sobre de la resta: el conjunt de passeres i escales inspirades en les bastides d’obra i, sobretot, en el ‘Teatro Oficina’ de Lina Bo Bardi a São Paulo (1980-91).

Rebaix. Amb l’objectiu d’esgotar tot el potencial edificable de l’edifici i facilitar el funcionament a cota d’accés, s’anivella tota la planta baixa a la rasant de l’entrada del carrer Olzinelles (+0.00) fent un rebaix d’uns 85cm a totes les peces excepte a l’Atri del primer cos estructural que ja es troba a aquesta cota.

La coberta. Les teulades existents no es poden aprofitar, només conservem les encavallades de la sala principal. Fem una nova coberta a tot l’edifici associada volumètricament als tres cossos estructurals: tres cobertes a dues aigües de tecnologia lleugera, de policarbonat cel·lular a les vessants sud i de xapa aïllada a les vessants nord, sempre sobre estructura metàl·lica, assumeixen requeriments tècnics mediambientals i de climatització de l’edifici, permetent la il·luminació permanent de l’atri i facilitant-ne la ventilació, situant les finestres a la part més alta, als careners, per propiciar conveccions naturals a tot l’edifici.

Paraments interiors. Treballem sistemàticament en funció de les diferents casuístiques: a) preservem les mitgeres existents amb el seu aspecte actual sempre que és possible; b) fem estintolaments amb bigues metàl·liques on calen noves obertures; c) les portes i finestres originals innecessàries es tapien amb maó calat deixat vist; b) amb aquest tipus de maó, també sense revestir, es fan tots els murs estructurals nous; d) utilitzem entramats lleugers de fusta a les peces que necessiten aïllament tèrmic i acústic, sobretot a les noves façanes interiors de l’Atri.

La façana (protegida). Ens interessa més la façana actual que la original. Volem preservar l’aspecte envellit de la façana, reflex del pas del temps –la gamma infinita d’ocres descolorits és espectacular-. La netejarem i en repararem les patologies existents però en cap moment intentarem recuperar el moment original en que es va estrenar l’edifici. El pas del temps és un valor que ha de formar part de l’ànima de la nova Lleialtat, i la façana en serà una expressió. Per contra, el que hi fem de nou es fa amb la tecnologia (i l’estètica) contemporània. Conservem totes les obertures originals i hi afegim fusteries d’acer amb especejats conseqüència de les necessitats interiors (ventilació, etc.).

CRITERIS DE SOSTENIBILITAT

Usuaris no experts. L’edifici tindrà molts usuaris i possiblement cap responsable únic (conserge). L’edifici ha de poder funcionar sol sense dependre de l’acció de les persones, més enllà d’obrir o tancar finestres si fa o no calor i es vol ventilar.

Us imprevisible. L’edifici s’utilitzarà de maneres molt diverses i poc previsibles, tant a nivell d’horaris com a nivell d’ocupació.

Estratègies passives. Degut a aquest ús imprevisible i irregular i al tipus d’usuari inexpert i esporàdic optem per un edifici que climàticament funcioni sol, a partir d’estratègies passives basades en la inèrcia (als espais climatitzats i semiclimatitzats), l’aïllament (als espais climatitzats), etc.

Climatització mecànica mínima. Només climatitzem els espais d’ús estàtic i deixem tot l’Atri sense climatització mecànica assumint que serà un espai temperat respecte al clima exterior però sovint sense el grau de confort requerit en els altres espais interiors. L’Atri serà un espai intermig bioclimatitzat.

Captació solar i ventilació. L’augment de volum de les cobertes –sempre respectant al màxim l’assolellament actual dels veïns- té com a objectiu principal possibilitar la captació solar, generant dues situacions estacionals oposades: a l’hivern captem escalfor que revertim mitjançant recuperadors de calor per climatitzar els espais interiors, mentre que a l’estiu sobreescalfem l’aire de l’estrat superior de l’atri generant una convecció molt potent que expulsa l’aire més calent de l’edifici en obrir-se les finestres dels careners –accionades per sensors automàtics-. A més a més les climatitzadores permetran fer free-cooling, sempre i quan la temperatura exterior sigui favorable.

Aprofitament de l’aire calent sobrant. A l’hivern, tots els espais climatitzats expulsen l’aire calent de la ventilació forçada a l’Atri de manera que el temperen.

Il·luminació. L’Atri il·lumina durant tot l’any l’interior de l’edifici gràcies als panells de policarbonat cel·lular transparent que el cobreixen. Al cos 3, degut a l’excés d’assolelIament durant bona part de l’any, es crea una cambra ventilada de 60cm (que és el cantell de les bigues) instal·lant un filtre solar interior amb malles d’ombreig plegable, per permetre la màxima captació a l’hivern i la mínima a l’estiu. Al tram més alt la protecció solar serà fixa amb una xapa grecada perforada. Quan no interessi acumular o aprofitar l’aire calent de la càmera els sensors n’obriran les finestres situades a ambdós extrems, superior i inferior, refrescant-la immediatament.